Bon solstici d'hivern o Bon Nadal, per a qui el celebri

"Que a fogueira do esprito siga quentando as vosas vidas e que a fogueira do lume nunca deixe de quentar os vosos fogares".

De marxa per Barcelona.

Ahir vam anar de marxa. Podríem dir que també hi hem anat avui, ja que hem arribat a casa a quarts de quinze.

Per començar, fem una volteta per Barcelona, pel centre, ja que hem quedat a la porta de la FNAC. Ens trobem. Petons amunt i avall. Què fem? On anem? Quin pla tenim?

Fem una miqueta de temps passejant. Quina gentada. Anem a veure la Fira de Santa Llúcia... o el que queda, que ja desmunten. A la Plaça de Sant Jaume hi ha força gent mirant el pessebre que cada any instal·la l'Ajuntament. Enguany hi ha caganer? O és incívic?

Xino, xano, anem tirant cap al restaurant, al Carrer del Pintor Fortuny. L'antic Forn es diu? Menjars catalans!!! Que n'és de bo, tot plegat! I no gaire car. Uns vint eurons per barba. Tenint en compte que hem demanat dos plats, vi i cafès, està força arregladet.

Anem a l'Axel, a fer una copa. Vaja, no fan cafès. Deu ser que no tenen prou glamour. Jo hauria preferit un altre lloc, però aquí hi ha força més tranquil·litat... a un preu més alt.

Ja són quarts de dues. Anem cap a.... on? Dèiem d'anar a Metro, però la sala més petarda és la de fumadors. Quin mal rotllo. Així que acabem a l'Arena... crec que a l'Arena Madre, on no es pot fumar.

A l'entrada dues megabanderes que indiquen, com el cartell de l'entrada, que et trobes en un lloc gai, on tothom hi és convidat, però qui s'hagi de senrtir incòmode no cal que hi entri. Això diu.

La música, força bé. L'ambient que hi ha també. Hi ha força dones, en comparació amb altres discoteques gais. Però molt bon rotllo.

Hi ha gent que l'únic que fa és entrar i sortir. Que no ballen? Suposo que deuen anar a fumar al carrer. Ja ho diuen, fumar provoca refredats pel canvi de temperatures. La música? De tot. Des de dance, fins a la més petarda de totes.

Cap a les quatre marxem. És culpa del transport públic. Jo m'hauria quedat una estoneta més, però no és bo abusar.

Ens ho hem passat força bé. Demà serà un altre dia.

Avui sortim.

Feia dies que havíem quedat. Ja tenim una edat i això de sortir de marxa s'ha de planificar amb temps.

Hem quedat per sopar en algun lloc de Barcelona. Un àpat italià, pasta, pizza o algun menú arregladet. I després de festa per la capital del país.

Anirem, gairebé segur, a Metro, que diuen que hi han fet reformes i que ha milorat molt. Ja ho veurem.

Sodoma, Gomorra i Àmsterdam.

Àmsterdam és diferent. Tot plegat és diferent. Camines per la ciutat, entre pluja i més pluja, i veus un ambient social molt obert. Ningú no et demana res. No et pregunten per què això o per què allò. Simplement viuen. Cadascú fa la seva. No importa si ets alt o baix, ros o morè, d'aquí o d'allà... Et veuen amb un mapa a la mà i de seguida s'acosten per ajudar. Això és cap aquí o cap allà. Agafa el tramvia. Són molt cordials i amables. I entres en un moment en una botiga de records (gran negoci), on pots veure bosses de mà com les de Barcelona. El mateix estil, el mateix tipus de lletra... només canvia el nom. On a casa nostra diu Barcelona, aquí diu Àmsterdam. I vinga, la gent visa amunt i visa avall. Una bossa de la ciutat, un paraigües holandès (fet a vés a saber on!), unes pastetes típiques... I, ai las, comences a veure el "pecat". Entre bufandes i gorres amb símbols holandesos, patatam... un record de la ciutat en forma de "tita" (és ua paraula popular emprada per no dir polla). Bé, dos: un saler i un pebrer. Una primera rialla. Coi, n'hi ha més de records semblants. Jocs de cartes molt expressius, amb imatges de sexe (de posturetes) amb tot luxe de detalls. Un senyor i una senyora, dos senyors, dues senyores... En la varietat està el gust.I, vés per on, és la part de la botiga que concentra més gent. I no estem al Barri Vermell!!! Per tot arreu veus gent diversa. Entem al Barri Vermell i de seguida ho veiem. Portes amb vidre transparent i llums vermelles a sobre. Noies i senyores d'edats diverses i poca roba. Gesticulen. Et conviden a entrar. Això sí, prohibit fer fotos o enregistrar videos. De tant en tant, alguna cortineta tancada. Estan treballant. Entre carrer i carrer, decenes de botigues de material sexual. Sex-shop. Diverses. Per homes, dones, homes i dones, homes i homes, dones i dones... Uniformes, cuir, manilles, dildos de dimensions desconegudes, vagines de diferents materials... Videos porno, nines, nines... I amb total normalitat. I molts turistes. Més turistes que clients. I banderes gais. Un gran local (The Cockring), i botiguetes, bars...I cafeteries, o això sembla. Cafès on no es prenen cafetons, sinó que es fumen petes. Quina gran varietat!!! Olors, colors, orígens... Això sí, hi ha porros, però no alcohol. A vegades les barreges no són bones. I què en diria, de tot plegat, la santíssima església catòlica (o qualsevol altra), posseïdora de la veritat absoluta (sic)!!!!! Segurament dirien que això és pecat, dolent, tots a l'infern... Sodoma, Gomorra i Àmsterdam!!! Jo en diria LLIBERTAT! I qui no vulgui pols que no vagi a l'Era. A mi, no em faria res tornar-hi.

L'illa de l'holandès.

També podria titular-se "Ancha es Castilla".

Arribem a Holanda. Bé, això sembla perquè per la megafonia l'hostessa ens comença a dir, de nou només en castellà, que en uns minuts aterrarem a Àmsterdam. Fantàstic, ja hi som.

És ben bé un aeroport internacional. Tot està també en anglès... Uix no, tot està només en anglès. Deu ser la zona de vols internacionals. Que no viatgen, els holandesos?

Agafem un tramvia, ja a la ciutat, després de demanar informació. Quin anglès més bonic que gasten. Gairebé podria dir que ho he entés tot jo solet. Arribem a l'alberg. Que amables, de nou. Tot en anglès. Els menús, l'atenció, les indicacions, la gent. Tot en anglès.

Les converses pel carrer - ai las! - en castellà. Deuen ser bilingües, castellà-anglès. I em demano, Holanda va pertànyer a Castella? Pobrissons!

Sopem a l'alberg, una mica de fruita, per contrarrestar els entrepans de l'esmorzar i el dinar. Un noi, d'uns vint anys, se'ns adreça i comença a xerrar amb nosaltres en la llengua internacional, que no és la de l'imperi, per a ràbia i disgust dels no-nacionalistes (hehehe). Deu voler lligar. Quan veu que entre nosaltres continuem parlant en italià (això deu pensar!) ens mig esbronca. No, no, in your language no, in english! Coi, entre nosaltres també? Si no en sabem.

Pel carrer, castellà. Per als turistes, anglès. I em pregunto, On deu viure la llengua dels holandesos? A les institucions? A l'escola? Al cinema i al teatre?

Au, ara ja ho se. A la taula del costat del cafè Segagredo de la plaça dels teatres. Aquí i prou. Dues persones de mitjana edat - voltant la cinquantena - són els parlants de la llengua autòctona.

La sensació és que a Holanda, com a mínim aquests dies, hi ha un bilingüisme molt extés: castellà al carrer i anglès als llocs públics.

Però no, segur que n'hi ha, de parlants d'holandès. Però on? En alguna illa. A l'illa de l'holandès.

El primer àpat.

Plou a bots i barrals. S'atura... Torna a ploure. Agafem el tren que va de l'aeroport a l'Estació Central. Uns vint minutets. Des d'allà, un tramvia L'alberg és ben cèntric, al Vondelpark, a uns cinc minuts dels principals museus.

Arribem molt d'hora. Per sort, els de l'alberg són bona gent i ens deixen guardar-hi les coses fins a l'hora d'entrar, a les dues. Anem a esmorzar? I on es pot menjar alguna cosa a quarts de deu del matí a Àmsterdam? Doncs està força clar... En un pub irlandès!!! Quins entrepans, tu!!! Això costa de menjar. Anem servits. I uns talladets... més aviat dolentots i aigualits... com el temps.

Fem un plàning de què farem, on anirem, què visitarem... i ja és l'hora de dinar. De nou, bocates. 100 euros per uns bocates... amb racció doble de colesterol. No anem bé.

Plou i plou i continua plovent... I si anem a fer un cafetó calent? No, millor un te, que se li escau millor l'aigua.

El que no corre... Vueling!!!

Són quarts de tres del matí. Sona el despertador. En un tres i no res estem dutxats, vestits i amb el llit fet... a la francesa. Una ullada ràpida al pis. El gas tancat. Agafem el cotxe. Passem per la caixa per treure uns calerons. Ja som a la porta del Bonpreu, que és on hem quedat. Coi, un cotxe en sentit contrari!!! Vaja, és la de Reus, que no coneix el poble. Ensurt de darrera hora. Una de les maletes, ja tancada, no té clau. Au, ara tothom a buscar-la a cals pares de la "despistada".

A l'aeroport? Cues, per variar. A l'avió, petites turbulències. Les hostesses, molt amables. I en català!!! La megafonia comença en castellà, però incorpora el català (no en tot moment) i l'anglès.

Ens expliquen les mesures de seguretat. "Gracias por volar con nosotros en el programa EL QUE NO CORRE... VUELING! Gràcies per volar amb nosaltres amb el programa EL QUE NO CORRE...VUELING! Thank you for fly with us with the program EL QUE NO CORRE... VUELING! Vaja frase feta!

L'aterratge, perfecte. I ja hi som... a la ciutat de la pluja: ÀMSTERDAM.