He vist un àngel plorant!

Algú ha vist alguna vegada un àngel? Ningú deu saber com són o on viuen. La gent que en parla, ho fa sense saber-ne gaires coses. La prova és que quan algú parla sobre ells ho fa per dir coses que no saben... Què vol dir això? Clar i català! "Parlar del sexe dels àngels" ho resumeix prou bé.

Però jo, avui, he vist un àngel!!!

No és pas conya, no. Jo n'he vist un, a Holanda. I no en sentit figurat. I com són? És fa difícil de dir. Bé, se'm fa difícil de descriure ja que no tenen forma. És una sensació que surt d'algú (o de quelcom) que fa que hom sàpiga que "allò" és un àngel.

Els seus ulls, perquè en té, d'ulls, són brillants i humits i emanen sentiments i bellesa. Una bellesa que no és comparable a res. Ni a animals, ni a coses ni a persones. A res.

I uns sentiments difícils de dir, de descriure, però tots profunds... de ben endins.

I parla, però la seva veu no diu res, no sona. No cal. Els seus ulls, la seva mirada, ho diuen tot.

I el meu àngel plorava; però els seus ulls, els seus ulls, desprenien passió i amor. Passió i amor!

Avui he vist un àngel. I plorava. Plorava d'amor... Plorava d'amor per mi.

Hijos de puta!

Ja hem tornat. Hem anat a Astúries a passar uns dies de vacances. Jo, com sempre, he anat tot el dia amb l'orella parada per veure si encara queda alguna cosa de la llengua autòctona, l'asturià (o bable?), que no és ni oficial, ni cooficial ni res. Ens hem assabentat, però, que hi ha escoles on fan alguna classe d'aquesta llengua, de manera voluntària, per als alumnes que ho demanin.

Com deia, he anat parant l'orella; he mirat les parets, que sovint parlen, i l'únic que hem vist han estat tres o quatre pintades - molt desgastades - d'Andecha Astur (un partit?) i alguna enganxina que deia "N'Asturianu" o "Asturianu, llingua oficial", però res més....

Res més? I ara!!! Totes les carreteres estaven plenes de pintades signades per un grup desconegut (!!!) anomenat "Falange Española" que deia coses com "Los españoles primero". És això una reivindicació asturianista? O és que els asturians ja ho tenen tot i els espanyols se senten agredits?

I de la llingua, què? Ni rastre. En algun poblet algú parla amb accent, però res. El que si tenen en comú els pobles d'Astúries són les pintades. Les de "los espñoles primero" i les que fan palès el seu amor pel nostre país... "Boicot a Cataluña", així, sense més, en gran i a dos colors (sabeu quins?). A Ribadesella, a Mier i a parets de la carretera.

Ens estimen? Ens odien? Ens envegen? LOS ESPAÑOLES PRIMERO.

Ostres tú, i si ens allunyem dels grans centres urbans i anem a un bar de carretera a fer un cafetó? Segur que allà no ens odia ningú...

Entrem al bar, demanem cafès i gelats, que hi fa calor avui. I mirem Antena 3. La notícia del dia és que per primera vegada a la història les barreres de les autopistes catalanes s'aixequen per l'immens colapse circulatori: 70 km de retencions de Barcelona a Tarragona!!! I heus ací on trobem el que queda de l'asturià i la demostració de què ens estimen... Un client del bar, en sentir la notícia HISTÒRIA, no pot dir res més que un amigable HIJOS DE PUTA. Ens estimen, massa.... però amb mi que no hi comptin!!!

Poble en decadència

Avui estic un xic deprimit pel tema nacional. Som un poble en decadència? Som un poble sotmès, ocupat, menystingut, abolit, que renuncia a les seves arrels i, fins i tot, a la seva llengua. Les ciutats, la bandegen; les viles, la marginen i els pobles l'amaguen.

Però no, no som un poble en decadència, ja que això voldria dir que encara podem resorgir. El que som és un POBLE DECADENT. Aquesta, i no la llengua o el territori, és la nostra essència pàtria. Un poble decadent sense passat, present ni futur. No hi creiem ni nosaltres.

La culpa? Dels polítics, diuen. I si deixem de donar la culpa als altres i de dir que estem decebuts de tots plegats? I si deixem el comandament de la tele, ens aixequem del sofà i sortim al carrer? Massa complicat, que no em vull perdre Ventdelplà o Herois... o Yo soy Bea o Las tardes de Patrícia.

Plantegem-nos-ho. Tornem a sortir al carrer. Però, ja que no ens ho creiem ni nosaltres això de la llengua i la cultura i el país... Canviem el lema. Passem del "Som una nació". Oblidem-ho. Matem-ho definitivament.

Sortim al carrer amb un lema clar (no cal que sigui en català!!!): SOM UN POBLE DECADENT. De ben segur que ompliríem els carrers de la ruïnosa i sense llum ciutat de Barcelona.

I als pobles... pengem esqueles, cosa típica, però enlloc de posar-hi el nom d'una persona, posem-hi "CATALUNYA". Sense missa. Sense res. Un parenostre i au, bon vent.... i barca nueva, que mañana será otro día.