Maria Beata.

Finals d'agost.

Plou, fa dies que ho fa sense parar. I pels carrer de Viena centenars de persones amb dibuixos de Maria, la suposada mare verge de Jesús, el de Natzaret (a la Palestina ocupada). Canten i ballen. Deu ser per això que plou?

Van amb les banderes dels seus països: Itàlia, Colòmbia... I cantant "Maria Beata" fent rotllanes, picant de mans, amb una creu al bell mig, i mossens i monges per tot arreu!!! I amb les banderes. Però no deia la Conferència Episcopal Espanyola que això de les banderes no era cristià? O això és només per a nosaltres, els catalans, i els bascos i occitans?

Grups de radicals ultres cristians que miren malament a tothom que no fa com ells. Van o venen de Colònia, de la trobada amb el Ratzinger. Ultres. O els escoltes o a l'infern!!! Però no eren ells els tolerants, els que perdonaven, els que ajudaven...??? Santa Hipocresia hauria de ser la seva patrona. I si a una dona amb pantalons curts i samarreta de tirants se la miren malament, què farien amb els nois de l'avió?

Ui, no m'ho digueu!!! A la Foguera!!!

Per sort ja marxen. Són menys que ahir. I casualment para de ploure i surt el sol.

Encara creuré en els miracles.

L'amor és pecat?

Pugem a l'avió que ens durà a Viena: l'inici de les nostres vacances!!! Hi ha gent variada. Molts catalans. Famílies amb nens. Sense nens. Homes, dones. Al nostre costat, un home, que té la dona a l'altra costat del passadís. A radera, el nostres amics, llegint. Al danvant, dos nois. Joves, rossos. Austríacs, potser? Xerren en alemany. I... ai les! Es fan caricietes mig d'amagat!!! M'hi fixo. S'acosten molt l'un a l'altre. Trenquen els espais vitals. Es miren. Els brillen els ulls. S'adonen que els miro. Els he vist!!! Deixaran de jugar? Els faig un somriure... d'aprovació. L'amor no fa mai mal. Somriuem, es miren. És això pecat?

L'avió continua el seu vol. Gairebé hi som. Ho diuen en espanyol i anglès. En alemany, gravació. I en català? Res, no cal, deuen suposar.

Els dos joves miren per la finestra, molt juntets. Aterrem. Baixen junts. Són parella? Recullen les maletes i, ara sí, junts, de la mà, surten de l'aeroport.

Son austríacs, joves, gais i parella. Per tant, són família, peti qui peti!!!

I si això és pecat? Més val "pecar" i ser feliç que no fer-ho i amargar-se l'existència a un mateix i als altres.

Si tingués una copa de cava brindaria per ells, en català i alemany: Salut! Prost! I torno a enrecordar-me que em vull esborrar de l'església catòlica, sí, la que predica i no fa. La que ataca, la que insulta.

M'estimo més l'amor dels dos nois de l'avió que el de Ratzinger o Rouco Varela. I de pet a l'infern que segur que hi ha més festa!!!

Un matí de dissabte al meu poble.

Els dissabtes al meu poble són tranquils. Suposo que com a qualsevol altre. Et despertes. Jo, per sort, al costat de la persona que estimo, la persona que m'estima a mi. Ens mirem. Un petó de bon dia, d'aquells que ho diuen tot. Que diuen que t'estimen, que volen despertar-se cada dia així. Junts, abraçats, acabem de despertar-nos. És dissabte al matí.

Ens llevem. Una dutxa amb música de fons. Andrea Bocelli. Vivo per lei... És una gran dutxa. Ens dutxem junts. Riures, petons, més riures...

Sortim al carrer. Al meu poble encara se saluda la gent pel carrer. Xerres amb uns, saludes els altres. Comprem els diairs. Dos. Un per cada un. El Punt i l'Avui. Versió Original. I fem un cafetó a la Rambla del Raval, veient la gent amunt i avall comprant al mercat.

Si algun dia em falta això, serà com haver-ho perdut tot. I aleshores, la vida no serà vida.

Un gelat de torró a la Xixonenca.

Ostres tu, l'estiu és increïble. Sóc al meu poble, com cada dia, però surts a passejar pel carrer i es veu diferent. Més maco, millor. I veig coses que no veig la resta de dies. Que fort. I vaig a la Xixonenca i demano un gelat. Res de l'altre món. Una terrina petita de torró. I és ORGÀSMIC!!! Com és de bo el gelat de torró a l'estiu... quan s'està de vacances! El meu poble té un gust diferent. A l'agost sap a ... gelat de torró.
Us convido a tastar-lo.

Elx, la reserva intel·lectual del sud valencià.

Continuem el nostre viatge pel sud del país. Estem a l'estació de la Renfe d'Alacant/Alicante. Aquí està tot bilingüe català-espanyol. És curiós, però és l'estat qui té més retolació en català. La Generalidad Valenciana (cal dir-ho així, perquè exerceix espanyolisme) ho té tot preferentment en castellà, quan no és aquesta l'única llengua que empra.A la Renfe d'Alacant, doncs, ens atenen en castellà, però no en miren amb cares rares si els parlem en la llengua del seus avantpassats. Per megafonia anuncien el nostre tren. Tren amb destinació Elx i Múrcia, via 2. Tren con destino Elx y Múrcia,via 2. L'agafem. Tardem mitja horeta i arribem a Elx-Parc. Sortim i ja veiem palmeres. Preciós, sobretot si ho comparem amb la capital de la província.Anem fins a l'oficina de turisme. En català!!!! Ens pregunten en quina llengua volem ser atesos. I ens atenen. Sentim una conversa curiosa. En castellà, una senyora és atesa per l'hostessa de l'oficina. En un moment determinat li demana si vol el díptic en castellà o en valencià. La senyora diu "En castellano... Bueno, soy valensiana (marcant la "s" per fer que parla català), pero no lo se leer". I la jove hostessa li etziba "doncs és molt fàcil, només cal posar-s'hi". I ens mira amb cara de complicitat. La dona "valensiana" l'agafa i se'n va. Apa, segur que ens ha comparat amb els terroristes. Recorrem part del palmerar i del nucli antic. L'oficina de turisme, l'ajuntament, l'església on fan la representació... El català és la llengua principal de la retolació oficial: gual, carrer, església, tele-elx (de la cope!!!)... I està present en algunes botiges, poques, però moltes si ho comparem amb Alacant. A tots els organismes oficials ens atenen en la llengua del país. Als bars, però, en castellà. Ens entenen, però no ens el parlen. Recorrem la ciutat i el palmerar, fins a l'hora de tornar. Agafem de nou el tren, però ara tota la megafonia interior és en castellà i la gent que hi ha ve de Múrcia. Arribem a Alacant, de nou, i tornem a la "España cañí". Tot en espanyol. Compte!!! Un rètol en valencià "El pollastre alicantí". La resta, com no, en la llengua de l'imperi.I ens queda un dubte, ja que no hem vist gaire gent pel carrer d'Elx. A Elx, el català és la llengua oficial i del Misteri (La Festa) i, per tant, llengua culta o intel·lectual, però el castellà és ja la llengua del poble, o encara la té com a llengua pròpia?Esperem la resposta.P.S. Correus a Elx també està bilingüe i indica que l'hora "d'arreplegada" de les cartes és fins a les 19'00. El català és encara una llengua rica. Allà les arrepleguen, aquí les recullen.

Terra Mítica, tresor de'n Zaplana.

Avui què farem? Home, anem amb un nen d'onze anys. El millor és dur-lo a un parc d'atraccions: Zaplanistan!!! Ui, Terra Mítica vull dir.A l'estació del Tram d'Alacant ens venen bitllet integrat: per 33 euros cadascu, Tram d'Alacant al Campello, tren fins a Benidorm-Terra Mítica i bus fins al parc d'atraccions.Entrem al tramvia. "Aborregats" entre decenes de "guiris". Arribem morts de calor al Campello. Baixem corrents, travessem les vies i pugem a un tren del segle passat, brut, sense aire, ple de gom a gom. Amb prou feines hi cabem. Seiem. Entra un senyor gran i li deixem un seient. El meu germà, a sobre meu. Tardem quinze minuts a sortir, de retard, és clar.Arribem a l'estació del tren de Benidorm-Terra Mítica. I el bus? No hi és. Un rètol indica que hem de recòrrer uns 250 metres per arribar a la parada d'enllaç. Els caminem sota un sol de mil dimonis. I la parada? És una placa amb una "P" enmig d'una carretera!!!Esperem al sol, nosaltres i les decenes de persones amb nens i nenes petits, inhumà! Arriba el bus... vint minuts més tard i ens diu que, com que va ple, ens hem d'esperar al següent que tardarà uns cinc minuts. Quinze!!!! I sota el sol. El bus ens fa una volta increïble per la carretera solitària, però gran i ple de plantes verdes i fresques que es diu... Avenida del Alcalde Eduardo Zaplana!!! Ara entenem perquè, a les 12 del migdia, en un país que es mor de set, estan regant les plantes del carrer. El carrer d'en Zaplana no pot estar lleig!!!Arribem al parc, uns 20 minuts més tard. Entrem. Estem pràcticament sols. Millor, no hi ha cues. Atraccions i restaurants tancats. A la tarda, una mica més de gent. Se sent parlar valencià i els cambrers ens entenen. Fins i tot algú contesta en català. La noia de l'entrada li pregunta a mon germà "d'on eres xiquet?, d'ací no perquè dius petit i no xicotet". Bon rotllo. És de la comarca. De la resistent Marina Alta, capital Dénia. Amunt i avall. Tot en català... Quan sortim,pugem al bus que ens tornarà a Alicante. Un bus turístic. El xofer escridassa una noia que intenta fer-se entendre en francès. En espanyol, li etziba ell, mirant-me a mi per fer-me còmplice de la seva incultura. Però què puc fer jo? Seré complicé de la noia estrangera i, com puc, responc el que ella demanava i, amb mirada gairebé d'odi (gairebé?) em giro cap al conductor. Les mirades es creuen. Dos pobles enfromtats, dues mirades.

De viatge pel sud del País Valencià... o era la Comunidad Valenciana?

També podria dir-se "Alacant, la llengua interrompuda".

Alacant/Alicante. Del 3 al 6 d'agost de 2005.

Arribem amb l'avió a l'aeroport d'Alicante, situat a Torrellano (sic!!!). Amb un autobús recorrem una carretera que ens ha de dur a la capital de l'Alacantí. Veiem els rètols: Alicante, Elche/Elx, Murcia, Benidorm, Villajoyosa...
Arribem a la ciudad (que no pas "ciutat") d'Alicante (que no pas "Alacant"). Res en la llengua del País Valencià. Bé, gairebé res: algun "carrer". Sí, "carrer", perquè és l'únic. És a dir, si el nom oficial és "Calle de San Fernando", en català és "Carrer de San Fernando". Que ha passat amb el Ferran? O és que ja ni això existeix. Quatre dies per la capital de l'Alacantí ens ha fet veure que només hi ha tres o quatre "carrer", un parell "d'avinguda", dos rètols de botiga en català (per cert, perfumeries) i tres o quatre bilingües (Or i Ferro, Senyorets), una acadèmia d'arts tota retolada en valencià, alguna caixa amb el nom no traduït a l'espanyol, però tota la resta si (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc/o Sabadell...), el Racc automóvil Club...
Els rètols oficials de la Generalitat... en castellà primer sempre. I, curiós, en català i castellà tot allò estatal: l'estació de la Renfe, les bústies de correus, les delegacions i subdelegacions del Govern Espanyol...

Res més en català.

Bé, deu ser un cas de diglòssia. El castellà és la llengua culta de l'escriptura... Però, ostres tu, ningú parla valencià pel carrer. Deu ser el turisme. Ens endincem al Raval Roig i les Carolines, el casc antic... Res. No hi ha vida valencianocatalana, que d'espanyola si que n'hi ha.
Escoltem, en total, en quatre dies, 7 persones parlant en valencià.... 7 PERSONES DE 300.000!!!
És això el que queda de la personalitat d'Alacant ciutat? En molts llocs ni ens entenen!!!

Però queda algun motiu per a l'esperança. Potser els catalanoparlants estan de vacances. Deu ser així perquè a les papereries i llibreries trobem l'Avui, el Temps i Nat, en català, és clar. El Periódico només en castellà!!! Vol dir això que encara queda algú? O és per als turistes del Principat? També una pintada enorme a l'entrada de la ciutat, dels Maulets, que diu SALVEM L'HORTA!!! i alguna enganxina d'Endavant a favor de la independència (de qui????) i del socialisme i alguna del Bloc NAcionalista Valencià.

El català que queda, doncs, són quatre carrers, dues avingudes, cinc o sis botiques, quatre enganxines, una pintada i set persones que potser són de fora la ciutat. RES MÉS!!!

La conclusió... ALACANT HA MORT.

Ara hi ha una ciudad nueva, amb gente nueva, una lengua diferente (que no pas nueva), amb un Estado diferent... Ja no hi ha una Alacant del País Valencià... i menys encara dels Països Catalans. Ara hi ha ALICANTE. COMUNIDAD VALENCIANA. ESPAÑA.

I jo em pregunto: i si els la regalem? Canviem Alicante per Dénia, la Vila Joiosa i Elx. Acceparan?

Si algú ho sap que respongui. Encara podem salvar alguna cosa. Encara hi ha set persones que parlen la llengua del país...

I, pel que he vist, encara podem salvar La Vila Joiosa i Elx. Salvem-les, salvem-nos!!!

Alacant ha mort, Visca el País Valencià!

Del Prat a Alacant: el català d'Ibèria.

Comencem el nostre viatges cap al sud del país, cap a Alacant. Tenim previst visitar la ciutat, Elx, Dénia i... Terra Mítica. Arribem a l'aeroport del Prat, més conegut com a aeroport de Barcelona, tot i que a hores d'ara, si vens de l'estranger, hi ha gent que es pensa que l'aeroport de Girona-Barcelona també està al ben mig de la ciutat.

Comencem!!!!

Senyors passatgers, en breus moments aterrarem a l'aeroport d'Alacant. És clar, en anglès i espanyol... Au! Hi ha una petita gravació en català!!! En català del País Valencià!!!!!! Si que són respectuosos els d'Ibèria. Jo em pregunto, quan aterren a Múrcia o Andalusia, la veu en off surt en el castellà local? Señoreh pasaheroh... No m'ho imagino. En enlairar-nos a Barcelona també era tot en espanyol i anglès i, com no, un resum molt resumit en català de Barcelona. Visca la varietat lingüística catalana!!! No, no és una queixa. Això ens demostra que, potser, encara som vius, encara tenim varietats lingüístiques. I això ens fa ser rics i plurals.
La queixa ve pel fet de que l'Estat i tot allò que en depén encara dóna corda al secessionisme lingüístic de la dreta valenciana i mallorquina. O és que els dialectes catalans són millors que les de les altres llengües de l'estat?
En català de Mallorca, de València, de Barcelona, de Girona, d'on sigui... SÍ!!! Però aleshores també volem que Ibèria, Renfe, Correus... faci servir el castellà d'Andalusia, el de Múrcia i el de Toledo. Que la seva llengua també és rica... com el català.

De totes maneres, hem de felicitar-nos perquè encara que sigui poca cosa, Ibèria usa el català!!!

De viatge pel sud del país: Alacant és important!

No he anat mai a Alacant. Bé, en certa manera menteixo. Una vegada vaig anar a Xixona i vam baixar fins a les portes de la ciutat. I vaig veure una pintada molt gran que deia "capitalista, la teua felicitat és la desgràcia del tercer món". És trist, però la pintada em va fer ser feliç. M'explico. No pel contingut sinó per la llengua emprada: el català. Encara som vius, vaig pensar. Demà vaig a Alacant, a passar quatre dies. Però ja no sóc optimista. Durant aquests primers dies de vacances he fullejat uns llibres que m'han fet entristir: "Alacant, la llengua interrompuda" i "Viatge a les entranyes de la llengua". I tots dos em fan arribar a la mateixa conclusió. Alacant no existeix. En el seu lloc hi ha una altra ciutat, més nova però no més moderna. Una ciutat amb una gent diferent, però no millor. Una ciutat gran, però no una gran ciutat: Alicante. I demà vaig a veure què hi ha de realitat en aquests dos llibres. Encara existeix Alacant? Queda algun alacantí? O ja només existeix Alicante? Una ciutat plena de "alicantinos y alicantinas". Espero trobar algú del meu país allà. Algú que encara parli la llengua del poble. Algú que encara sàpiga el nom dels arbres, de les plantes, dels ocells... Algú que encara sàpiga que Alacant és important.