Los Supersalidos

Dissabte a la nit teníem plans. Aniríem a la capital del Garraf al cinema a veure una pel·lícula d'humor... Bé, això deia la Vanguardia, que si ella ho diu, les vaques volen.

Doncs bé, mengem més o menys bé, depèn dels gustos, en un mexicà. Van lents, però és que se'ls acumula la feina. Comprem crispetes. Què és una pel·lícula d'humor sense crispetes?

I humor... Humor, he dit? Los Supersalidos és ridícula, masclista, homòfoba, absurda, sense sentit ... ja he dit que era ridícula?

Se'ns va quedar la cara de pasta de moniato.

Vam sortir del cinema amb cares rares, vista baixada, tristots, enganyats... i vam pensar que òstia tu, que això nostre no és res si ho comparem amb el que passa la gent d'aquesta mateixa comarca cada dia quan va a la Renfe: ESTAFATS, ENGANYATS, HUMILIATS i INSULTATS és com es deuen sentir.

Al cap i a la fi, nosaltres hem anat al cinema a veure aquesta "pel·lícula" perquè ens ha donat la gana. La gent que "pretén" agafar el tren per anar a treballar cada dia ho fan per obligació.

Per cert, ahir vaig rebre un missatge que diu:

"DILLUNS, MANIFESTACIÓ A LES 19'00 A PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA. PER UN TREN DIGNE. DUGUEU ESTELADES, PASSA-HO"

Doncs això, millor a Sant Jaume!

Anem a Berlín... si Espanya ens ho permet.

Ja s'acosta. Dimecres vinent - que allargo el pont - sortim cap a Berlín. Nosaltres ja hi hem estat, a la capital d'Alemanya, al viagte de noces.

Ara hi tornem. Segur que fa fred. El primer cop que hi vam ser era estiu. Feia caloreta. Vam coincidir, a més (per casualitat?) amb la festa del 28 de juny. Ens ho vam passar molt bé.

Ara anem amb més gent. Dues amigues del poble i un amic alemany.

I hi passarem cinc dies ben bons... si Espanya ens ho permet!

Anirem amb la Renfe fins a l'aeroport? Hi haurà trens? O agafem un taxi? Estarà col·lapsada la carretera? I al Prat, funcionaran les pantalles informatives?

Sabeu què? Millor anem a peu, sortim avui mateix, i plantem una tenda a la Terminal corresponent, no fos cas que la Magadalena Àlvarez decidís fer-hi millores...

MAGADALENA ÀLVAREZ DIMISSIÓ! INDEPENDÈNCIA!

L'orgull de'n Rajoy

En Rajoy, líder del Partido Popular, ha demanat que avui, dia nacional d'Espanya (el seu dia, no pas el nostre), els espanyols (ells, no pas nosaltres), demostrin el seu orgull.

I em penso que, quan diu que demostrin el seu orgull, també es refereix als catalans... Doncs, apa, jo li faig cas.

I demostro el meu orgull, amb les meves banderes. A la meva finestra, UNA ESTELADA, i al bloc, la bandera de l'ORGULL GAI.

I totes, dues, amb "carinyo" les hi dedico.

Àmsterdam

Ja fa dies que hem tornat d'Àmsterdam... bé, ja fa més d'un mes. Però és que aquests dies he estat mirant les fotos, per endreçar-les, i he decidit fer una "comparativa" amb les de l'any passat. No hi ha color!

I on trobo la diferència? Bé, a banda de la companyia, que era diferent, en les coses fetes i visitades.

La primera vegada, a finals del 2006, era un viatge bàsicament de descoberta. Per primer cop aixafàvem la ciutat holandesa. Museus, canals, carrers, tulipes, bars.... Tot era nou. Anàvem amb les nostres nenes, les del poble. Fantàstic. Molt bon rotllo en tot moment. I plovia, molt.

Enguany, en ple estiu.... també ens ha plogut. Però, a diferència de la primera vegada, hem anat a un càmping a uns 20 minutets del centre amb transport públic. Ens hem remullat bastant. La companyia? Aquest cop no han vingut les nenes, sinó els nens. Érem quatre en total. Per a ells, descoberta de la ciutat i del país (que hem voltat una mica). Per a nosaltres, gaudir més del moment.

Si bé el viatge no va començar del tot bé... per qüestions personals, l'evolució ha fet que fos, que hagi estat, un dels millors viatges de la meva vida.

Com deia, hem gaudit la ciutat, ja que podíem seure tranquil·lament a les terrassetes (quan no plovia) i copsar la vida del lloc i del moment. Ells descobrien, sols en alguns moments, la ciutat que ja havíem vist nosaltres. I nosaltres passejàvem sense pressa pels carrerons, perdent-nos, descobrint llocs nous allunyats del turisme de masses...

I hem compartit, nosaltres dos, coses noves. Moments, olors, colors, sons, paisatges naturals i humans.... instants que han transformat la nostra vida. Ara som més forts, som més "un" que abans. Des de la diferència.

Àmsterdam és increïble. I, per cert, els nois "Bel Ami" existeixen de veritat... i estan en aquesta ciutat.

Visca Catalunya Lliure!

Navegant per internet he trobat això en el bloc d'un valencià independentista:

Hi ha d'aquells que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha d'aquells que lluiten durant molts anys, i són molt bons. Però hi ha d'aquells que lluiten tota la vida, eixos són els imprescindibles . (Bertolt Brecht)

L'única lluita que es perd és la que s'abandona: VISCA CATALUNYA LLIURE!

Propera destinació: Berlín (amb permís del Prat)

Sovint sembla que el temps va lent, però res més lluny de la realitat. Abans de l'estiu parlàvem sobre quin viatge podríem fer per la Castanyada i, vés per on, ja és aquí...Només queden una trentena de dies i estarem a l'avió cap a Berlín! Bé, això si el ministeri no desmunta abans l'aeroport del Prat o ens fa anar-hi via Brussel·les, París o, mira tu, Madrid.

No sabem ben bé quina roba hi hem de dur. Farà fred? Ja hi vam ser nosaltres a la capital d'Alemanys, fa uns tres anys, quan ens vam casar -no oficialment -, però era estiu.

De moment, que comencin els preparatius!

Bis bald, Berlin!