La calefacció no funciona!

Hem passat uns dies a Budapest, capital d'Hongria. La veritat és que ha fet molt de fred. En algun moment hem arribat als 10 graus sota zero. De roba no ens n'ha faltat. A vegades no sabíem qui era la persona que teníem al davant... per la quantitat de bufandes que teníem al damunt.

Sort que a l'apartament era diferent. Tret de la primera nit, quan algú va tenir calor i la va treure (collons!!!), la calefacció ha estat la nostra salvació. Què passaria en aquest país si no tinguessin gas? Què passaria si, per un moment, no funcionessin els aparells de calefacció? De ben segur que hi hauria greus conseqüències, no només per a l'economia, sinó també per a la salut i la vida de moltes persones.

El darrer dia, la sensació al carrer era de menys fred, però de bon matí a les nostres habitacions, era tot el contrari. La calefacció s'ha espatllat! Sort que ja marxem, que si no...

La tristor la tens, però, quan arribes a casa, amb una temperatura més agradable i llegeixes als diaris que un conflicte d'interessos entre les potències de l'Europa Oriental ha fet que... tallessin el subministrament del gas!

Ridícul! No té un altre nom, això. D'idiotes. Perquè segur que ells, els que han donar l'ordre de tancar el subministrament, no passen fred a casa. Però i els milers de ciutadans dels diferents països afectats? Qui pensa en ells? I l'Elvira?

Els banys turcs.

Avui anem a descobrir els banys turcs. D'entrada sabem que un mateix bany és uns dies per a homes i uns altres per a dones. Així que fem dos grups. A nosaltres ens ha tocat el Rudas, un antic bany otomà recentment reformat, amb forta reminiscència turca.

Hem de fer molta cua. Gairebé ens entren ganes de marxar, però aguantem. Hi ha molta gent, sobretot turistes.

És ben cert que sembla reformat. Hi ha una estructura central (a la foto) molt autèntica. A cada racó hi ha una piscina petita amb diferents temperatures. Des d'aigua molt freda a molt calenta.

Les saunes, però, són ben diferents. No conserven gaire l'estil tradicional. Tenen portes de vidres i seients més moderns. Tot plegat per evitar que hi hagi "moviments estranys" entre els usuaris dels banys.

És clar, com no, tots anem tapats amb... amb... no sabria com definir-ho, una tela d'uns 20 centímetres quadrats, amb un cordill que serveix per tapar... què? tapar?

Tot plegat és com una sauna gai, amb una olor forta de sofre que ho impregna tot i una tovalloleta de 20 cm que no tapa res de res, però sense rotllo evident.

I qui vulgui entendre que entengui.

Raïm? Que va, salsitxes bullides.

Quan viatges pel món, te n'adones de com és de diferent la gent. Les llengües, la manera de vestir, els costums, els àpats... Sí, els àpats.

Alguns estan força fonamentats en temes de clima o per la situació econòmica. Però, com es justifica que la nit de Cap d'Any, quan falten uns minuts per a les dotze campanades... en un pub irlandès de Budapest et serveixin unes salsitxes bullides calents i toves amb salsa de tomàquet???

Jo prefereixo el raïm. Potser és una qüestió nacional, vés que hi farem!

Elvira i la festa de Cap d'Any.

Elvira és una noia molt simpàtica i eixerida. És hongaresa de dalt a baix i bona coneixedora de Budapest, la ciutat on viu i que la va veure néixer. Ho sap tot, tot i tot. Podria fer un anunci de la companyia d'assegurances "Hongaresa Occident". És una font de saviesa inesgotable.

Així doncs, li demanem on podem dinar. Vinga va, que per una cosa que no sap, no passa res. La resposta, carregada de simbolisme, és clara i hongaresa: no conec cap lloc. Aneu més amunt a veure si trobeu algun lloc. Bé, per sort, alguna cosa trobarem.



Provem sort amb una segona pregunta, oh font d'inspiració. I per comprar queviures? Ah, veu inspiradora i sàvia! Uf, no en tinc ni idea. I si aneu al súper que hi ha a l'estació de metro. Potser està obert. Potser, potser, potser...



Vinga va, que a la tercera, segur que l'encerta! I avui, nit de Cap d'Any, festa de festes, què fa la gent del país? "Ni flowers".



Res, que finalment comprem a l'estació de metro, dinem a uns metres de l'apartament i anem de festa de cap d'any... al Becketts, el pub on treballa l'Elvireta del nostre cor, un local tradicional irlandès de Budapest. Segur que cobra comissió!

El primer àpat.

El fred pica. Diferent, però pica. Anem pels carrers, a la recerca d'un lloc on entaular-nos i fer un plat calent, i anem tapats de dalt a baix. Barret, bufandes, guants, samarretes gruixudes, jerseis, jaquetes, pantalons, calçotets i calces de coll alt, mitjons... Però, és clar, com podem trobar un lloc per dinar... si aquí ja és gairebé l'hora de sopar!

Doncs amb paciència trobem un lloc a prop de l'apartament. Sembla interessant. Hauran canviat els preus? I els menús?

I què podem demanar que ens escalfi i ens faci notar que realment ja som aquí, a Budapest? Gulaix. El serveixen calent, en un plat gran i fondo... i ben carregat d'espècies picants. De seguida comencem a entrar en calor. Uf, és veritat que el fred aquí, amb un plat d'aquests al davant, es passa ràpid.

Realment, el fred i el menjar, a Budapest, piquen. Ep, i el preu també, que això comença a semblar París!