Eivissa, illa catalana.

Mira que ja estava avisat: A Eivissa no queda ningú que parli català! Però tot i així, pagava la pena intentar-ho.De bon començament, a internet, per cercar hotel i vol, vaig triar la versió en català. Ben curiós és l'ús de les varietats de la nostra llengua a la xarxa. Els hotelers eivissencs tenen el seu web en eivissenc. Aquesta és la riquesa de la nostra llengua, que ens podem permetre el luxe d'escriure-la amb tots els nostres accents!

Però, i la realitat? Com deia abans, ja estàvem avisats. Tots els amics i amigues que han passat per l'illa (a l'estiu) havien tornat bufant. Res de res! Ni un mot! Tot anglès! Etc, etc...

Aterrem, és divendres, hivern, tot i que les temperatures són bones. A l'aeroport, escoltem la megafonia... Coi! Tots els anuncis són també en català. Passa el mateix a la capital del país? Au, a més, el català és la primera llengua dels anuncis de veu. Increïble! Lloguem un cotxe. El contracte? En castellà, anglès, alemany i francès. L'atenció? En català autòcton. Salat i dolç! Comencem a circular per l'illa, cap a Eivissa ciutat. Tota la retolació de les carreteres és exclusivament en català, tret d'algun rètol rovellat. Hi arribem. El recepcionista de l'hotel, d'una cinquantena d'anys, se'ns adreça en bon eivissenc. 2 a 0! Els escrits? Només en castellà... i anglès i francès i alemany. Sortim a passejar, a fer un cafetó. Entrem en una bona cafeteria. Tot retolat en la "lengua del imperio". Però, idò!, les cambreres parlen en català. I també ho fa una parella jove amb un nen petitet. I se senten diferents converses "salades". Fins i tot, hi ha una noia que parla en català amb una gent que es manté fidel a l'espanyol. Encara en queda algun, dels nostres! Els rètols, però, en un 90%, són en espanyol... només en espanyol (a la zona turística, només en anglès).

Durant els tres dies que hi hem estat ens han entès (i atès) en català al 90% dels establiments. Ningú, repeteixo, ningú, ens ha dit aquell "eeeeeeeehhhhhhh?????" menyspreador i ofensiu. Absolutament ningú. Al llarg i ample de l'illa hem parlat i ens han parlat en català. Només en un parell d'ocasions hi ha hagut "divergència lingüística". En un restaurant a la ciutat, on ens va atendre una noia que només parlava francès, i en un bar on van "treure pit", tot i que al final, en no veure una actitud hostil, van acabar emprant la nostra llengua. Ah, i al restaurant de l'hotel, on amb prou feines entenien res que no fos romanès.

En definitiva, potser a l'estiu l'ús del català baixa moltíssim (fins a desaparèixer enmig dels milers i milers de turistes), però a l'hivern, tot i que la cosa està malament, la situació és millor del que em pensava. Cal treballar, cal lluitar, però encara hi ha base social per a defensar "sa nostra llengua". No dependrà d'ells (dels turistes), dependrà de nosaltres, dels catalans (els d'Eivissa, de Barcelona, de València...).

Eivissa encara aguanta. Durant quant de temps? De nosaltres depèn.

La Platja des Cavallet.

Si surts de la capital, Eivissa és una illa tranquil·la, de cales amb aigües transparents, on prendre el sol i relaxar-se. Hem voltat amunt i avall i ho hem pogut comprovar. És ben cert que hi ha zones on han construït a correcuita, sense cap mena de planificació, com a gran part de la costa del País Valencià. Però no és menys cert que encara trobem moltes cales netes.

I voltant, voltant, hem arribat, i no per casualitat, a la Platja des Cavallet. Com indica el rètol és un lloc on es practica el nudisme. No hi havia gaire gent, la veritat, però és que tot i les bones temperatures, encara som al mes de març.

Es nota que encara no ha començat la temporada turística perquè no han netejat les platges.

Així que ens hem estirat a prendre el sol en un altiplà de les típiques dunes, naturals o artificials, entre matolls, que hi ha a moltes platges nudistes d'arreu d'Europa (la Mar Bella a Barcelona, Viareggio a Itàlia o Maspalomas a Espanya).

Quin plaer, prendre el sol al mes de març!

Eivissa gai...

Eivissa gai.. Això serà a l'estiu, no?

Hem fet voltes i voltes, amb un mapa a la mà, cercant els locals d'ambient de la vila d'Eivissa. Bé, hem cercat qualsevol local on fer una copa i res de res. Ja ens han avisat a l'Oficina de Turisme.

Els locals d'oci estan tancats aquests dies. Obren per Setmana Santa. Ara pinten i endrecen. I és ben cert.

A la nit, però, algun lloc obert en alguna plaça, sobretot cafès i restaurants.

Mira, ja tenim un altre motiu per tornar-hi!

Eivissa en lluita!

Alguns poden pensar que enganxar adhesius als semàfors no és cívic. Doncs fins que la terra no sigui lliure, les parets no callaran... I no he estat jo!

Bona feina, JERC d'Eivissa!

Eivissa: el primer cafè.

Tothom sap que tinc dues mànies (o més): fer cafès cada cinc minuts i parar l'orella per veure què parla la gent.

Hauria de matisar. Pel que fa al cafè, haig de dir que no m'agrada gaire. El que m'atreu és una bona conversa o una bona lectura al voltant d'un cafè... o d'un tallat molt curt de cafè amb la llet força calenta, a qualsevol moment i època de l'any. En sóc un adicte.

I pel que fa a parar l'orella... no és que sigui un tafaner, és que sóc un sociolingüista fustrat. Tinc la vocació però em va faltar l'empenta per estudiar la carrera. I sí, escolto i escolto per saber quina llengua parla la gent al meu país, els Països Catalans, o a qualsevol nació semblant a la nostra: Occitània, Euskal Herria, Galiza, Süd Tirol...

I aquí he trobat els dos ingredient necessaris: cafè i llengua. I he quedat gratament sorprès. Un tallat i una magdalena de xocolata excel·lents. I llengua catalana per tot arreu. Oral, per això. Que els escrits són en castellà i anglès.

Com senta de bé que, acabats d'arribar a Eivissa, et serveixin un bon cafè en la seva (nostra) llengua!