Som 10 d'agost. Iniciem el nostre viatge cap a Florència i la Toscana. Ho tenim tot previst. Tot? No, només ens resta un petit detall. Ens manca el càmping per dormir a mig camí, a l'alçada de Niça. Però no en trobem. A mida que ens hi anem acostant, ho anem veient més pelut. Portem una llista de telèfons de càmpings de la zona. Res. Enlloc. Només despenjar ja ens diuen, en anglès, que està ple. Coi. I ara què fem? Però, ai las, en el darrer intent, una veu angelical ens diu que sí, que tenen places i que no hi ha cap problema per anar-hi tan sols una nit.
Doncs cap allà! Ens haurem de desviar uns setanta quilòmetres de la nostra ruta, però anem bé de temps. Estem de vacances! El poble es diu Puget-Théniers, i està situat als Alps Marítims.
Ui, ara la cosa comença a pintar no gaire bé. La carretera és cada cop més estreta... i els 70 quilòmetres són plens de revolts i balmes. Ja hi caben, aquí, els camions?
Arribem al poble en qüestió i hem de començar a practicar la llengua de la "Grandeur", tot i que em penso que són occitans. Ens hi ajuden, en l'única llengua oficial.
Hem d'anar amunt i amunt i amunt. La carretera s'estreteix encara més. No passa res. Ja està dominat. Ja veiem les indicacions... Càmping naturista, diu?
Arribem a les portes. Un gran mur, amb una porta enorme n'impedeixen l'entrada. Hi ha un interfon. Amb un contestador. Ens obren les portes. Amunt i més amunt. Doncs sí, ara entenem per què hi havia lloc. És un càmping nudista al bell mig dels Alps. Però, ves, no haurem de desfer l'equipatge. Encara ens dóna temps d'anar a la piscina? No cal banyador.
