.jpg)
Al Sud de Gran Canària, ben visible des de l'avió, hi ha les famoses Dunes de Maspalomas. Són immenses i formen un parc natural amb camins senyalitzats.
En ple mes d'agost, passejar-hi és ben bé cosa de bojos. És com una excursió pel desert. Sobretot si ho fas caminant cap a la platja, on només aconseguiràs beguda en algun dels xiringuitos que, amb la música a tope, entretenen el personal assedegat.
Però tot i això, tot i la calor i la manca d'oasis pel camí, a qualsevol hora del dia (de nit encara no ho sabem!) es poden observar caravanes, com les que hem pogut veure a les pel·lícules. Però no, no hi ha camells, ni tuàregs!
Són fileres d'homes, de totes les formes, mides, llengües i colors, que van cap al xiringuito número 7, coronat per una bandera gai.
El que ningú no explica enlloc, excepte als llibres especialitzats en "safaris", és que hi ha, en el recorregut, misterioses desaparicions. Les males llengües diuen que són esperits que abdueixen els pobres caminants, astorats, esgotats pel llarg recorregut, sense esma... Però són esperits bons, que al cap d'una estona els alliberen i els tornen al camí.... el camí que condueix cap a la platja, passant pel xiringuito número 7.
Realitat o ficció?
