.JPG)
Avui hem fet matí de turista típic: Pisa i Lucca. Però i si a la tarda fem alguna cosa diferent? Sortim de les ciutats i de la zona de vinyes i anem cap a la platja? Som-hi, doncs.
Agafem el cotxe i anem cap al mar. Visitem Viareggio, una zona força turística amb gran atractiu per al públic homosexual, tot i que principalment gai. Sembla que el temps no acompanyarà.
Hi arribem. I descobrim que realment si vols anar a la platja has de pagar. Bé, no és del tot cert. Només has de donar calers si vols un lloc net a la platja.
Al llarg dels tres o quatre quilòmetres de costa d'aquesta població, tot són platges privades. Banderes per tot arreu. Deu ser que en funció del país et toca un tros de sorra o un altre?
I els gais? Dune Beach. Tot són cossos impressionants, lubricats, brillants, que fan esport (volei), al ritme de la música. A tot volum, és clar. Déu n'hi do!
Continuem caminant cap a on ens sembla que és gratis. Hi ha una gentada caminant, sobretot homes, en grupets de tres o quatre, com nosaltres.
Travessem una zona de vegetació baixa, semblant a la de Maspalomas, en tots els aspectes. Raconets plens de misteri. Homes passejant. Sols. Entren i surten dels matolls.
Uns deu minuts després arribem a una zona més arreglada, amb una passera de fusta que condueix cap al mar. Aquí és gratis! No hi ha música. Els homes són més variats. És la platja gai.
Però el temps no acompanya. Fa un aire impressionat i uns núvols negres com la nit s'acosten cap a nosaltres, poc amistosos. Tot i no ser gaire tard, la gent marxa. Desfilada de banyadors. De totes les marques i mides.
Ens hi estem una estoneta, però decidim anar enrere, a un dels molts bars gais que hi ha davant la platja, a l'altra banda del carrer. El preu, no cal dir-ho, està a l'alçada de qualsevol capital europea.
La música, de nou, sona per tot arreu. Diversió i festa, però sobretot llibertat.
I si ens fem un petó? És el millor moment.
