Mira que ja estava avisat: A Eivissa no queda ningú que parli català! Però tot i així, pagava la pena intentar-ho.De bon començament, a internet, per cercar hotel i vol, vaig triar la versió en català. Ben curiós és l'ús de les varietats de la nostra llengua a la xarxa. Els hotelers eivissencs tenen el seu web en eivissenc. Aquesta és la riquesa de la nostra llengua, que ens podem permetre el luxe d'escriure-la amb tots els nostres accents!
Però, i la realitat? Com deia abans, ja estàvem avisats. Tots els amics i amigues que han passat per l'illa (a l'estiu) havien tornat bufant. Res de res! Ni un mot! Tot anglès! Etc, etc...
Aterrem, és divendres, hivern, tot i que les temperatures són bones. A l'aeroport, escoltem la megafonia... Coi! Tots els anuncis són també en català. Passa el mateix a la capital del país? Au, a més, el català és la primera llengua dels anuncis de veu. Increïble! Lloguem un cotxe. El contracte? En castellà, anglès, alemany i francès. L'atenció? En català autòcton. Salat i dolç! Comencem a circular per l'illa, cap a Eivissa ciutat. Tota la retolació de les carreteres és exclusivament en català, tret d'algun rètol rovellat. Hi arribem. El recepcionista de l'hotel, d'una cinquantena d'anys, se'ns adreça en bon eivissenc. 2 a 0! Els escrits? Només en castellà... i anglès i francès i alemany. Sortim a passejar, a fer un cafetó. Entrem en una bona cafeteria. Tot retolat en la "lengua del imperio". Però, idò!, les cambreres parlen en català. I també ho fa una parella jove amb un nen petitet. I se senten diferents converses "salades". Fins i tot, hi ha una noia que parla en català amb una gent que es manté fidel a l'espanyol. Encara en queda algun, dels nostres! Els rètols, però, en un 90%, són en espanyol... només en espanyol (a la zona turística, només en anglès).
Durant els tres dies que hi hem estat ens han entès (i atès) en català al 90% dels establiments. Ningú, repeteixo, ningú, ens ha dit aquell "eeeeeeeehhhhhhh?????" menyspreador i ofensiu. Absolutament ningú. Al llarg i ample de l'illa hem parlat i ens han parlat en català. Només en un parell d'ocasions hi ha hagut "divergència lingüística". En un restaurant a la ciutat, on ens va atendre una noia que només parlava francès, i en un bar on van "treure pit", tot i que al final, en no veure una actitud hostil, van acabar emprant la nostra llengua. Ah, i al restaurant de l'hotel, on amb prou feines entenien res que no fos romanès.
En definitiva, potser a l'estiu l'ús del català baixa moltíssim (fins a desaparèixer enmig dels milers i milers de turistes), però a l'hivern, tot i que la cosa està malament, la situació és millor del que em pensava. Cal treballar, cal lluitar, però encara hi ha base social per a defensar "sa nostra llengua". No dependrà d'ells (dels turistes), dependrà de nosaltres, dels catalans (els d'Eivissa, de Barcelona, de València...).
Eivissa encara aguanta. Durant quant de temps? De nosaltres depèn.
