Eivissa: el primer cafè.

Tothom sap que tinc dues mànies (o més): fer cafès cada cinc minuts i parar l'orella per veure què parla la gent.

Hauria de matisar. Pel que fa al cafè, haig de dir que no m'agrada gaire. El que m'atreu és una bona conversa o una bona lectura al voltant d'un cafè... o d'un tallat molt curt de cafè amb la llet força calenta, a qualsevol moment i època de l'any. En sóc un adicte.

I pel que fa a parar l'orella... no és que sigui un tafaner, és que sóc un sociolingüista fustrat. Tinc la vocació però em va faltar l'empenta per estudiar la carrera. I sí, escolto i escolto per saber quina llengua parla la gent al meu país, els Països Catalans, o a qualsevol nació semblant a la nostra: Occitània, Euskal Herria, Galiza, Süd Tirol...

I aquí he trobat els dos ingredient necessaris: cafè i llengua. I he quedat gratament sorprès. Un tallat i una magdalena de xocolata excel·lents. I llengua catalana per tot arreu. Oral, per això. Que els escrits són en castellà i anglès.

Com senta de bé que, acabats d'arribar a Eivissa, et serveixin un bon cafè en la seva (nostra) llengua!