Montmartre: la transformació.

Ens hem llevat ben aviat. I, sota una pluja prima però constant, hem anat cap a Montmartre. La veritat és que no hi ha gaire gent. Comencem a caminar per un carrer ple de botigues de records. Canvia "París" per qualsevol altre nom i tens les mateixes samarretes, bosses, clauers i paraigües que a qualsevol altra ciutat europea. Bé, exceptuant les que tenen la Torre Eiffel dibuixada. Globalització?

A les portes del Sacré Coeur pràcticament ens assalten venedors il·legals (!) amb innumerables records de la ciutat de les llums.

A l'església ni hi entrem. Qüestió de principis? Continuem caminant, aprofitant la soledat dels carrers, en comparació amb altres èpoques. Deu ser la crisi econòmica? La pluja? L'hora? O tot plegat?

Arribem a dalt de tot. Oh, sorpresa! On abans hi havia gran quantitat d'artistes pintant, ara hi ha terrasses de restaurants. L'encant ha desaparegut. Bé, no del tot. Si hi ets per primera vegada no pots comparar i encara és força bonic. Però és clar, el turisme de masses fa canviar la fesomia dels llocs. És una contradicció. Anem a buscar la París autèntica i, a força d'anar-hi, la transformem.

L'encant, però, encara hi és. Ostres, mira quina hora és... i encara no hem fet un cafè!