Com cada any, durant el mes d'agost fem un viatge cap a l'estranger, amb cotxe i rulot, que, enguany, ens durà a terres franceses, a prop de la frontera italiana. França? Itàlia? Ni parlar-ne! Anem a terres occitanes, a la zona de Niça.
A internet, abans de començat el viatge real, he tafanejat per veure què trobava de la realitat occitana en aquestes terres. La veritat és que tinc poques esperances de trobar occità pel carrer o als rètols, però de ben segur que encara hi ha gent, encara que sigui una minoria, que conserva la llengua i, per tant, una manera pròpia de veure el món.
I com que anem a casa seva, dels occitans, també he cercat a internet un llistat de paraules necessàries per sobreviure durant uns dies de vacances: bon dia, gràcies, bona tarda, menjar, anar, cafè, venir, piscina, riu...
I marxem, demà, amb l'esperança de trobar-los, de trobar-nos amb els nostres germans del nord.
Endavant Occitània!
A internet, abans de començat el viatge real, he tafanejat per veure què trobava de la realitat occitana en aquestes terres. La veritat és que tinc poques esperances de trobar occità pel carrer o als rètols, però de ben segur que encara hi ha gent, encara que sigui una minoria, que conserva la llengua i, per tant, una manera pròpia de veure el món.
I com que anem a casa seva, dels occitans, també he cercat a internet un llistat de paraules necessàries per sobreviure durant uns dies de vacances: bon dia, gràcies, bona tarda, menjar, anar, cafè, venir, piscina, riu...
I marxem, demà, amb l'esperança de trobar-los, de trobar-nos amb els nostres germans del nord.
Endavant Occitània!
