dilluns, 12 d’octubre del 2009

One gay guy... or not!




Aquest restaurant té bona pinta. Hi entrem? Taules amples, de fusta. Menú complet, amb força varietat. Decoració interessant. Música bona. Ambient relaxat. Cambrers... uf! Cambrers!

El detector s'ha posat en marxa. Pi, pi, pi, piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. Alarma general! Dos de tres, com a mínim! Caldria entrar a la cuina per veure què tal. Però fora, dels que ens serveixen, dos de tres... o ple al quinze?

I a més, simpàtics. No puc evitar, perquè el detector gairebé m'hi obliga, de seguir-los amb la vista.

El de la pissarra, està força bé, tot i la foto moguda. Quantes fotos he fet? Ni ho se. Però aquesta m'agrada.

El cambrer, jove, maco, simpàtic i eixerit en plena acció. Treballant, vull dir. I aquí, perquè ningú ens ho demana? Ara no caldria que diguessin they are, they are. Seria jo mateix, nosaltres dos, els que ràpid i corrents diríem I am, yes, i am.