diumenge, 16 de maig del 2010

I, finalment...

Pot semblar estrany, però tinc un lleuger pessigolleig a la panxa, com quan els nens petits marxen de colònies. I és que avui és com si el que marxés d''acampada fos jo. Increïble, però cert.
Avui marxo cap a la ciutat natal del rei en Jaume, "El Conqueridor", pare, en molts sentits, de la nació catalana.
Durant una setmaneta hi seré per estudiar francès, que s'acosta l'examen oficial de tercer i el vull aprovar.
Com deia, durant uns dies estaré en una escola i dormiré a casa d'una família més o menys benestant.
De moment, ara sóc a mig camí entre Barcelona i Girona, en un autocar ple de gent silenciosa que es pensa que va cap a França. Ai, si Maria de Montpeller, mare de rei, aixequés el cap!
Sort que ja he fet el meu talladet i un croissant per obrir boca!