De viatge pel sud del país: Alacant és important!

No he anat mai a Alacant. Bé, en certa manera menteixo. Una vegada vaig anar a Xixona i vam baixar fins a les portes de la ciutat. I vaig veure una pintada molt gran que deia "capitalista, la teua felicitat és la desgràcia del tercer món". És trist, però la pintada em va fer ser feliç. M'explico. No pel contingut sinó per la llengua emprada: el català. Encara som vius, vaig pensar. Demà vaig a Alacant, a passar quatre dies. Però ja no sóc optimista. Durant aquests primers dies de vacances he fullejat uns llibres que m'han fet entristir: "Alacant, la llengua interrompuda" i "Viatge a les entranyes de la llengua". I tots dos em fan arribar a la mateixa conclusió. Alacant no existeix. En el seu lloc hi ha una altra ciutat, més nova però no més moderna. Una ciutat amb una gent diferent, però no millor. Una ciutat gran, però no una gran ciutat: Alicante. I demà vaig a veure què hi ha de realitat en aquests dos llibres. Encara existeix Alacant? Queda algun alacantí? O ja només existeix Alicante? Una ciutat plena de "alicantinos y alicantinas". Espero trobar algú del meu país allà. Algú que encara parli la llengua del poble. Algú que encara sàpiga el nom dels arbres, de les plantes, dels ocells... Algú que encara sàpiga que Alacant és important.