És temps de castanyes a casa nostra... I no, no em refereixo al tema de la Renfe, l'aeroport, les balances fiscals... I per aprofitar aquest llarg pont, hem anat a Berlín, capital d'Alemanya. Allà, com aquí, hi ha gent, cada dia més, que s'oblida de les seves tradicions i s'estan més per les americanes tipus Halloween (s'escriu així?).
La plugeta, que no pas pluja, ha enterbolit una mica el viatge. Plovia sense ploure, però mullava. El fred no era d'allò més fort, però es feia sentir.
Hem passejat amunt i avall i hem pogut observar com allà si que van fer una llei de la memòria. No hi ha carrers o instituts, places o avingudes amb el nom del gran dictador ni cap dels seus col·laboradors. Els camps de concentració són museus en record de les víctimes i contra l'oblit. Vaja, a anys llum de l'Espanya que ens ofega.
A Berlín, les víctimes són víctimes i els botxins són botxins.
