Baixem del càmping, xino-xano, i anem fins la parada de bus. No tarda gaire en arribar-hi. Com tants d'altres turistes, hem comprat el bitllet al càmping. Ens anirà de conya, això! En ben poca estona, som a les portes de la ciutat. Baixem abans del que ho fan molts altres. El motiu? Tastar el primer cafetó italià del nostre viatge. Bé, ja n'hem fet algun altre... però els cafès de benzinera compten? El preu ja és una altra història.
Ben aviat arribem al Ponte Veccio, un dels símbols de la capital toscana. És tot com ho recordava. Increïble. Està ple de turistes, però potser no tants com altres estius. La crisi?
Amunt i avall, fotos i més fotos. Caminar i més caminar.
Florència paga la pena!
