Siena.

Esmorzen d'hora, com cada dia, i agafem el cotxe. Siena està de festa. Només arribar, per no perdre la tradició, fem un cafetó. Deu ser típic? El preu? De capital europea, si fa no fa.

Ens endinsem a la ciutat, tota plena de banderes. Sabem si canviem o no de barri pels colors dels estendards que pengen de les finestres. Turistes amunt i avall barrejats amb els autòctons, que estan de festa. Visitem la gran església (catedral?). Uns anem més ràpids que altres. Escoltem timbals de lluny. Sortim i continuem caminant pels carrers empedrats. Arribem a la gran plaça. No hi cap una agulla! Cada minut que passa són centenars de persones més que hi arriben. Fem les fotos de rigor, per no oblidar cap detall, i tornem cap a la via principal. De cop, timbals i més timbals... i més gent, molt abillada amb vestits tradicionals i mocadors al coll. És una mena de competició entre barris. Llueixen cavalls, que demà "s'emfrontaran" en una cursa.

Ja és l'hora de dinar. Aquí o a fora? Els preus són, en alguns llocs, força raonables, però no s'hi cap. Saps què? Afagem el cotxe i anem cap als poblets a veure paisatges verds, plens de vinyes.