Un plat de pasta, please!

Arribem, després d'una llarga estona en un autobús de segona divisió, a l'alberg. Deixem les maletes i marxem a dinar. Carrer amunt i carrer avall. Dublín, a simple vista, no és el que esperàvem, però pot ser la gana que tenim, que ens distorsiona la realitat.

Més amunt i més avall. Ara no m'agrada a mi, ara no t'agrada a tu... una varietat de retrets dels uns als altres. Que si un mexicà no és típic, que si aquí només fan verdures, que si no em ve de gust una pizza...

Però, mira, ostres tu, i si a Dublín anem a un Pub a dinar? Coi, bona idea. I per unanimitat acceptem, semblem assemblearis!

Entrem i el local té tota la pinta d'un pub dublinès, com els del carrer Ferran de Barcelona. El decorat, les cerveses, la llengua que parlen... Aquí tampoc entenen el català.

Demanem coses variades: hamburgueses, alguna amanida, pollastre i un plat de pasta típica, diuen.

Tot correcte... tot? Doncs no, resulta que a Dublín, els plats de pasta* no porten pasta!

Qui els entengui que els compri!


*A dalt, a la foto, el plat de pasta típic dublinès!