El primer àpat.

El fred pica. Diferent, però pica. Anem pels carrers, a la recerca d'un lloc on entaular-nos i fer un plat calent, i anem tapats de dalt a baix. Barret, bufandes, guants, samarretes gruixudes, jerseis, jaquetes, pantalons, calçotets i calces de coll alt, mitjons... Però, és clar, com podem trobar un lloc per dinar... si aquí ja és gairebé l'hora de sopar!

Doncs amb paciència trobem un lloc a prop de l'apartament. Sembla interessant. Hauran canviat els preus? I els menús?

I què podem demanar que ens escalfi i ens faci notar que realment ja som aquí, a Budapest? Gulaix. El serveixen calent, en un plat gran i fondo... i ben carregat d'espècies picants. De seguida comencem a entrar en calor. Uf, és veritat que el fred aquí, amb un plat d'aquests al davant, es passa ràpid.

Realment, el fred i el menjar, a Budapest, piquen. Ep, i el preu també, que això comença a semblar París!