Terra Mítica, tresor de'n Zaplana.

Avui què farem? Home, anem amb un nen d'onze anys. El millor és dur-lo a un parc d'atraccions: Zaplanistan!!! Ui, Terra Mítica vull dir.A l'estació del Tram d'Alacant ens venen bitllet integrat: per 33 euros cadascu, Tram d'Alacant al Campello, tren fins a Benidorm-Terra Mítica i bus fins al parc d'atraccions.Entrem al tramvia. "Aborregats" entre decenes de "guiris". Arribem morts de calor al Campello. Baixem corrents, travessem les vies i pugem a un tren del segle passat, brut, sense aire, ple de gom a gom. Amb prou feines hi cabem. Seiem. Entra un senyor gran i li deixem un seient. El meu germà, a sobre meu. Tardem quinze minuts a sortir, de retard, és clar.Arribem a l'estació del tren de Benidorm-Terra Mítica. I el bus? No hi és. Un rètol indica que hem de recòrrer uns 250 metres per arribar a la parada d'enllaç. Els caminem sota un sol de mil dimonis. I la parada? És una placa amb una "P" enmig d'una carretera!!!Esperem al sol, nosaltres i les decenes de persones amb nens i nenes petits, inhumà! Arriba el bus... vint minuts més tard i ens diu que, com que va ple, ens hem d'esperar al següent que tardarà uns cinc minuts. Quinze!!!! I sota el sol. El bus ens fa una volta increïble per la carretera solitària, però gran i ple de plantes verdes i fresques que es diu... Avenida del Alcalde Eduardo Zaplana!!! Ara entenem perquè, a les 12 del migdia, en un país que es mor de set, estan regant les plantes del carrer. El carrer d'en Zaplana no pot estar lleig!!!Arribem al parc, uns 20 minuts més tard. Entrem. Estem pràcticament sols. Millor, no hi ha cues. Atraccions i restaurants tancats. A la tarda, una mica més de gent. Se sent parlar valencià i els cambrers ens entenen. Fins i tot algú contesta en català. La noia de l'entrada li pregunta a mon germà "d'on eres xiquet?, d'ací no perquè dius petit i no xicotet". Bon rotllo. És de la comarca. De la resistent Marina Alta, capital Dénia. Amunt i avall. Tot en català... Quan sortim,pugem al bus que ens tornarà a Alicante. Un bus turístic. El xofer escridassa una noia que intenta fer-se entendre en francès. En espanyol, li etziba ell, mirant-me a mi per fer-me còmplice de la seva incultura. Però què puc fer jo? Seré complicé de la noia estrangera i, com puc, responc el que ella demanava i, amb mirada gairebé d'odi (gairebé?) em giro cap al conductor. Les mirades es creuen. Dos pobles enfromtats, dues mirades.