Notre Dame i un curs de català per a cambreres.

Tot i que visitem la ciutat a bord del vaixell-bus, de tant en tant cal fer una parada per omplir el dipòsit. I clar, el millor és, com sempre, un bon cafè.

Voltem, a peu!, pels carrerons propers a Notre Dame, i trobem una cafeteria força bufona. Té una estufa al carrer i convida a passar-hi una estoneta. Tot i que la temperatura exterior és fresqueta, asseguts a la terrassa, amb l'estufa al clatell, comencem a suar i a treure'ns roba, que semblem una ceba, amb tantes capes!

Ens porten les begudes. Tallats i cafès amb llet.

L'addition, svp! I ben ràpid ens porten el compte. Que bons que són els cafès a París. Que... cars que són els cafès a París. Els donem els calers. I el canvi? La noia espavilada francesa ha interpretat que no calia que ens portés el canvi. Quatre euros!!! On s'és vist, això? Quatre euros de propina. I ara, que som catalans...

I amb bones paraules ens fem entendre. I ha quedat clar que de propina res de res, maca!