Sempre és un plaer visitar París. I encara ho és més si, pel que sigui, arribes al Louvre i la poca quantitat de gent et permet de fer fotos sense tenir al mig centenars de persones. És un plaer inexplicable. No és creïble.
Tirats per terra, de genolls, asseguts, estirats de nou, saltant... més d'una vintena de fotos diferents amb la Piràmide del Louvre de fons.
També visitem altres zones properes. Fem una bona passejada. Això és bo per a la salut... però no per a la de tothom.
De camí cap a l'alberg, per descansar una mica abans de veure París de nit, la chouchou de la maîtrese comença a fer alguna cara rara. I patapam! Estirada a terra, entre les lliteres. Aigua amunt i avall, cames sobre la cadira, finestres obertes... Per sort només és un ensurt. Anirem a sopar i ja descobrirem la nit un altre any.