Des de fa uns anys, tinc un costum ben arrelat dins meu: el cafè del matí. I no el deixo enlloc. Bé, per ser sincer, tampoc deixo el cafè de la tarda.
I aquí, a Lo Puget tampoc me n'estaré, del cafetó.
De bon matí, després d'esmorzar, i abans del primer bany a la piscina, sempre pujo al restaurant del càmping i demano el meu talladet, en un francès una mica macarrònic, ja que en occità ho he intentat i m'han mirat amb uns ulls oberts de la mida d'un plat de sopa.
Així que, tallat en mà, obro el diari francès (i en francès) que tenen al restaurant, o el llibre que porti amb mi, i passo un dels millors moments del dia.
Sento com la gent, a la piscina, xerra i els adolescents juguen als tobogans. Mentre els companys de viatge, estirats a l'hamaca, s'endinsen en lectures estiuenques que ens allunyen de la rutina diària.
Això és vida!
I aquí, a Lo Puget tampoc me n'estaré, del cafetó.
De bon matí, després d'esmorzar, i abans del primer bany a la piscina, sempre pujo al restaurant del càmping i demano el meu talladet, en un francès una mica macarrònic, ja que en occità ho he intentat i m'han mirat amb uns ulls oberts de la mida d'un plat de sopa.
Així que, tallat en mà, obro el diari francès (i en francès) que tenen al restaurant, o el llibre que porti amb mi, i passo un dels millors moments del dia.
Sento com la gent, a la piscina, xerra i els adolescents juguen als tobogans. Mentre els companys de viatge, estirats a l'hamaca, s'endinsen en lectures estiuenques que ens allunyen de la rutina diària.
Això és vida!
