Ja he arribat a Montpeller. Amb el tramvia "de flors" he arribat fins pràcticament la porta de la que serà casa meva durant una setmana. Un carreró sense sortida i sense asfaltar. Una gran porta, amb porter automàtic i número revolucionari, dóna lloc a una piscina perfecta i una casa amb jardí. M'instal·lo. Deixo les coses i surto a descobrir la ciutat.
Passejo amunt i avall. M'acosto fins a l'escola on demà començaré el curs, per saber quan tardaré en arribar-hi. Un quart, com a molt, a peu. No caldrà agafar tramvies. Continuo pels carrerons del centre de la ciutat. No hi ha gaire gent. No era aquesta una gran ciutat universitària? Deuen fer vacances.
Veig un carrer que em sona. Per què? Li faig una foto. Em fa gràcia un cartell que diu "A cause des garçons". El fotografio. No reconeixeu la foto? La imatge és la mateixa que vaig descarregar d'internet fa uns dies per dir que venia a Montpeller... Això sí, amb uns anyets de diferència. I el nom de la botiga? À cause des garçons! És el mateix nom d'una pàgina web de temàtica glbt. Coincidència?
Passejo amunt i avall. M'acosto fins a l'escola on demà començaré el curs, per saber quan tardaré en arribar-hi. Un quart, com a molt, a peu. No caldrà agafar tramvies. Continuo pels carrerons del centre de la ciutat. No hi ha gaire gent. No era aquesta una gran ciutat universitària? Deuen fer vacances.
Veig un carrer que em sona. Per què? Li faig una foto. Em fa gràcia un cartell que diu "A cause des garçons". El fotografio. No reconeixeu la foto? La imatge és la mateixa que vaig descarregar d'internet fa uns dies per dir que venia a Montpeller... Això sí, amb uns anyets de diferència. I el nom de la botiga? À cause des garçons! És el mateix nom d'una pàgina web de temàtica glbt. Coincidència?
Doncs au, vaig a fer un cafè.
