.JPG)
Faig voltes amunt i avall. La veritat és que les sis hores d'autocar des de Barcelona fins aquí cansen una mica. I més si al costat tens un freak que decideix que la seva pausa a l'àrea de servei ha de durar més del previst per poder-se prendre una coca-cola tranquil·lament!
Doncs res, continuo fent voltes pel centre de Montpeller. Els carrerons tenen el seu encant, amb un aire medieval. Gent? Poca. Gairebé ningú. Tot tancat. Paro l'orella i no escolto res que no sigui francès. Encara recordaran aquestes parets la llengua occitana? Sabrien reconèixer algun mot en la llengua del Nobel Mistral?
I, a banda de la llengua, quedarà res del menjar autòcton? D'Occitània només en conec el típic caçolet - que vaig tastar a Carcassona. Però aquí, res, ni rastre!
Continuo buscant i, per fi, trobo un menjar conegut... McDonalds? Burger King? Kentucky?
I ara! Kebab!!! Au, a sopar, que és tard i vol ploure!
