Sortim de Festa III. Curs d'anglès per a locals gais.

Com que avui, de festa "hetero" ja n'hem tingut al pub, proposem d'anar, tot i ser minoria, a algun local gai de la ciutat. A més, estan a prop de l'alberg.

Arribem al primer, però ningú s'anima a fer el primer pas. Segur que cobren. I sembla més aviat una disco. No tenen gaire ganes de ballar.

Ens hi atancem. Per sort, l'Àngela Protectora, que parla anglès, ens segueix. Comencem a repassar mentalment el nostre anglès.

I apa, ens etziben una frase com "Have you ever been there?". Ja l'hem cagada. Què ens han dit? Sort que la Inspiració Divina intervé i contesta que no, que és la primera vegada. Somriu victoriosa.

Però el curs continua. Nova pregunta. Nivell 2? "This is a gay pub". Coi, això ho hem entès nosaltres i tot. Aleshores, com diu la Bíblia (i si no ho diu, que ho incorporin!), l'Àngela Protectora, amb dit acusador, ens assenyala, pecadors, i indica, en un anglès correctíssim, i volum força elevat... THEY ARE, THEY ARE. Ha quedat clar. Sort que els exterminadors de gais no han sortit avui, que si no...

Finalment, totes les proves superades i... optem, per majoria, contra la meva voluntat, per no entrar-hi. És car i és una disco.

Mira, tot i no entrar, ara sabem alguna frase més en anglès!

Més amunt hi ha un altre local, aparentment més tranquil. Som-hi.

Aquest cop, però, per evitar l'interrogatori a la porta, optem per la via fàcil. Ens agafem de la mà, molt acaramelats, i les preguntes que les contesti un altre. One cola, please!

Sortim de festa II. Moda dublinesa.

Per fi sortim del pub. Ens ho hem passat bé i hem après alguna cosa més de la llengua dels seus veïns, els anglesos.

I això? Ara fem tots (i totes) cara de xinesos... Mirades estranyes. Què fan? Són un grup de noies, vestides.... "diferents". Duen perruques de coloraines molt vives, faldilles curtes llampants, cinturons molt alts. Molt alts? Són cinturons? A l'alçada dels pits? Per realçar-los? Mitges com l'arc de Sant Martí. I són escandaloses de mena. Bé, però s'ho passen teta! Deu ser un comiat de soltera.

Ep, mira un altre comiat. I un altre, i un altre, i un altre...

I un altre, i un altre, i un altre. Deu haver-hi oferta. "Setmana dels Comiats de Soltera, Pagui'n un, faci'n dos".

O això o... Mira una botiga! Ostres tu, no és una botiga de disfresses, ni de roba per a comiats... VESTEIXEN AIXÍ!

D'això se'n diu "moda dublinesa". Per a quan la "Mega mega Fashion Week"?

Sortim de Festa I. El sopar.

Dublín està plena de pubs, tot decorats, com el de la foto. De dia serveixen menjars; de nit, sopars i música en viu. Plens de gent, autòctons i turistes, que els omplen fins ben entrada la matinada. Varietat d'accents i d'orígens. De tant en tant, algun català que, com nosaltres, deu tenir pont pel maig.

El millor, si volem escoltar música en viu, és començar d'hora a buscar lloc. Triem el que ens sembla millor. Entrem. Escollim taula. Perfecte, fan sopars... a les sis de la tarda. Bé, potser són quarts de set.

Un altre plat típic: salsitxes bullides al bell mig d'un plat de sopa... Sopa? Més aviat aigua calentona. Excel·lent! Impagable!

Sort que he triat un entrepà vegetal!

Molly Malone.

Molly Malone és un personatge molt estimat a la ciutat. No cal que aquí us n'expliqui la història, amb força controvèrsia, en funció de qui l'explica.

Aneu a la wiquipèdia i ho veure-ho. El que és cert és que a la ciutat hom coneix una cançó popular que toquen a tots els pubs en honor d'ella i que tothom coneix i canta amb entusiasme.

Un plat de pasta, please!

Arribem, després d'una llarga estona en un autobús de segona divisió, a l'alberg. Deixem les maletes i marxem a dinar. Carrer amunt i carrer avall. Dublín, a simple vista, no és el que esperàvem, però pot ser la gana que tenim, que ens distorsiona la realitat.

Més amunt i més avall. Ara no m'agrada a mi, ara no t'agrada a tu... una varietat de retrets dels uns als altres. Que si un mexicà no és típic, que si aquí només fan verdures, que si no em ve de gust una pizza...

Però, mira, ostres tu, i si a Dublín anem a un Pub a dinar? Coi, bona idea. I per unanimitat acceptem, semblem assemblearis!

Entrem i el local té tota la pinta d'un pub dublinès, com els del carrer Ferran de Barcelona. El decorat, les cerveses, la llengua que parlen... Aquí tampoc entenen el català.

Demanem coses variades: hamburgueses, alguna amanida, pollastre i un plat de pasta típica, diuen.

Tot correcte... tot? Doncs no, resulta que a Dublín, els plats de pasta* no porten pasta!

Qui els entengui que els compri!


*A dalt, a la foto, el plat de pasta típic dublinès!

Sorry, he doesn't speak english!

Hem aterrat a Dublín. Com sempre, alguns, parem l'orella per veure què parla la gent, tot i que l'aeroport no és el millor lloc per investigar. Està ple de turistes.

Una senyora s'acosta. És grandeta. Ens somriu. I ens adreça unes paraules. Unes paraules? La tia no calla! Tot sol davant el perill, li etzibo el primer que em passa pel cap en anglès "I don't know". I ella, res de res, que continua parlant. Que no se n'adona que no l'entenc? Sort que un àngel salvador (bé, una àngela salvadora) es situa al meu costat i, amb un gest contundent, sec, però impactant, afegeix, gairebé cridant "SORRY, HE DOESN'T SPEAK ENGLISH", que traduït al català vulgar que parlem alguns vol dir "senyora, no s'esforci, que el paio aquest mai ha sortit del poble i no parla anglès". La traducció en gaèlic, suposada llengua pròpia d'Irlanda, que la faci un altre, que tampoc el parlo!

Hi ha intervencions divines que sempre creen... bon rotllo???