Lo Puget és un petit poble a pocs quilòmetres de Niça, a la Costa Blava, però ben a prop dels Alps, travessat per infinitat de rius i rierols d'aigües fredes que fan el seu recorregut des de les altres muntanyes fins al mar.
I a poca distància del nostre càmping, mig amagat per la vegetació, hi ha un caminet que ens porta directament a un d'aquests rius. Les seves aigües tranquil·les no són visibles des del poble, però tampoc des del càmping ni des dels camins que l'envolten. I rares vegades hi ha gent banyant-se. No cobreix gaire i està ben fred, però convida a entrar-hi.
En un primer moment, l'aigua et glaça fins i tot les idees. Tot queda encongidet... Però ve de gust. Refresca, la veritat, i l'entorn fa que sigui paradisiac. Així que, deixo la tovallola a la vora, amb el llibre i les ulleres de sol, i cap a dins.
La seva sorra és molt suau, i fosca, però sobretot molt relaxant. De seguida t'adones que, l'aigua, no la notes tan freda i que el teu cos ho agraeix. Així que, sense pensar-s'ho dues vegades, cap a dins, mig estirat, veient com l'aigua continua el seu camí cap al mar.
I a poca distància del nostre càmping, mig amagat per la vegetació, hi ha un caminet que ens porta directament a un d'aquests rius. Les seves aigües tranquil·les no són visibles des del poble, però tampoc des del càmping ni des dels camins que l'envolten. I rares vegades hi ha gent banyant-se. No cobreix gaire i està ben fred, però convida a entrar-hi.
En un primer moment, l'aigua et glaça fins i tot les idees. Tot queda encongidet... Però ve de gust. Refresca, la veritat, i l'entorn fa que sigui paradisiac. Així que, deixo la tovallola a la vora, amb el llibre i les ulleres de sol, i cap a dins.
La seva sorra és molt suau, i fosca, però sobretot molt relaxant. De seguida t'adones que, l'aigua, no la notes tan freda i que el teu cos ho agraeix. Així que, sense pensar-s'ho dues vegades, cap a dins, mig estirat, veient com l'aigua continua el seu camí cap al mar.
