Vinga, fem una excursioneta. Aquesta vegada anem cap a la costa, a visitar la ciutat més important i coneguda de la zona, Niça, anomenada Nissa per la gent que encara viu i somnia el país.
Niça és un lloc de contrastos. Hi ha una modernitat latent en els seus carrers, per la forta presència de turistes, que contrasta amb les aromes que es respiren pels seus carrers antics. Tradició? Cultura? No ho se dir. Passegem amunt i avall. Arribem a la platja, a la poca platja que té Niça. I la majoria de l'espai de costa és privat i s'ha de pagar per entrar-hi. I no es veu ni la sorra! I la part pública està deixada de la mà de... qui sigui.
Continuem caminant i decidim de passar una estona tranquil·la, en uns banys amb sauna i jacuzzi. Sempre va bé per al cos. Obrir els pulmons, renovar la pell. Per què els europeus occidentals no tenim més estesa la cultura del bany, a l'estil dels otomans?
Un berenar típic, una crep de xocolata, serveix per rematar la tarda. Va, ràpid cap al càmping, que no volem fer aquella carretera estreta i fosca de nit.
Niça és un lloc de contrastos. Hi ha una modernitat latent en els seus carrers, per la forta presència de turistes, que contrasta amb les aromes que es respiren pels seus carrers antics. Tradició? Cultura? No ho se dir. Passegem amunt i avall. Arribem a la platja, a la poca platja que té Niça. I la majoria de l'espai de costa és privat i s'ha de pagar per entrar-hi. I no es veu ni la sorra! I la part pública està deixada de la mà de... qui sigui.
Continuem caminant i decidim de passar una estona tranquil·la, en uns banys amb sauna i jacuzzi. Sempre va bé per al cos. Obrir els pulmons, renovar la pell. Per què els europeus occidentals no tenim més estesa la cultura del bany, a l'estil dels otomans?
Un berenar típic, una crep de xocolata, serveix per rematar la tarda. Va, ràpid cap al càmping, que no volem fer aquella carretera estreta i fosca de nit.
